El llinatge Romeu
(Família de
ciutadans honrats de la Barcelona baix medieval)
© Guillem Romeu
Segle XIII
Garcia Romeu (Garssias Romei). És un dels testimonis
del rei Pere el Catòlic en un document del 1211. Forma part de la
cúria catalanoaragonesa d’aquest rei. També se’l cita
en “El llibre dels feits” de Jaume I, així com al seu fill
també de nom Garcia.
Guillem Romeu: Personatge a qui, l’any 1242, el rei Jaume
I li concedí (recent conquerida als musulmans) la fortificació
d’Artana (Castelló). D’aquest
personatge, així com de l’anterior, en desconeixem l’origen
i, per tant, quedaria fora del marc d’aquest estudi. Tot hi així,
hem decidit incloure’ls atès que, d’acord amb la nostra
recerca, són els primers testimonis documentats del cognom.
Ramon Romeu: Un dels primers vuit consellers de Barcelona al
1249 (primer any d’ordinació del municipi barcelonès per
Jaume I). L’any 1257 serà el setè dels vuit consellers i el
1262 serà el cinquè dels sis. Al segle XIII hi ha diverses
variacions en la forma del consell municipal barceloní, que van variant
el nombre de consellers fins que el 1274 queda establert en cinc consellers. Sembla que era droguer, pertanyent per
tant a la mà mitjana. Els següents membres de la família que
trobem en els òrgans de govern municipal ja pertanyen tots a
l’estament social superior dels ciutadans honrats (mà major). És estrany l’ascens social tant
ràpid amb una sola generació de diferència. És
possible que el fet d’entrar en el govern municipal des del primer moment
afavorís la ràpida prosperitat de la família. Aquesta
influència sumada a la probable bona marxa del negoci, deuria motivar la
inversió en el comerç marítim, que probablement
constituiria la base de la fortuna familiar. Aquesta suposició
està fonamentada en el fet que molts dels testimonis que veurem a
continuació de les generacions posteriors semblen dedicar-se ja tots a
l’activitat del comerç mercantil, fet congruent amb el
desenvolupament característic de les famílies de
l’oligarquia barcelonina baix medieval: enriquiment amb el comerç
per, seguidament, progressar vers l’estament social superior per
perpetuar-se en els càrrecs municipals (fet que contribueix al
manteniment d’aquesta riquesa).
Pere Romeu: Conseller quart de Barcelona el 1270 i el 1272.
També apareix en un document del batlle reial de la ciutat del 1255.
Francesc Romeu: Conseller tercer el 1275.
Bernat Romeu: Conseller cinquè el 1276.
Ramon Romeu: Conseller primer el 1276 juntament amb Antic
Titó.
Bartomeu Romeu:
Conseller en cap el 1288 i quart el 1299. Figura en la documentació de
l’època com a sospitós d’assalt i assassinat, en un
context de gran violència pel control municipal. Cònsol del mar l’any 1281.
|
|
|
|
Taula de Canvi de Barcelona (el primer
banc públic d’Europa) |
Rosassa de Santa Maria del Mar
(1329-1383) |
Segle XIV
Guillem Romeu: Conseller quart el 1309. Apareix en un document
que deixa exempta a la ciutat de Barcelona del pagament d’impostos per
les seves embarcacions a Tortosa (el 1302, juntament amb Bartomeu Romeu) i en
un altre document idèntic però a Blanes el 1282. Amb els dos darrer personatges sembla demostrat que l’activitat
principal de la família, com la majoria de famílies de
característiques semblants, és el comerç marítim
(d’on provindria la seva riquesa).
Gerard Romeu: És un canvista ciutadà de
Barcelona castigat per Jaume II juntament amb altres tres (Dusai, Rovira,
probablement també barcelonins) a una multa per comerç
il·legal a Egipte el 1309. La de
canvista és un tipus
d’activitat que podríem associar a la de mercader. Trobem
aquí un personatge que probablement pertany a una branca
paral·lela a la dels ciutadans honrats, atès que no apareix en
l’administració local però es manté actiu en el
comerç mercantil, en aquest cas d’ultramar (la ruta del
Mediterrani Oriental era la més rica del comerç català).
Francesc Romeu: Conseller quart el 1312, cinquè el 1317,
tercer el 1324, un altre cop quart el 1327, un altre cop el 1332 i, finalment,
conseller segon el 1339. És un dels cinc consellers en el jurament de
fidelitat d’Alfons el Benigne (1327-1336) a Barcelona, i també el
trobem integrat en el Consell de Cent el 1333.
Pere Romeu: Conseller quart el 1332 i el 1351. Membre (o
jurat) del Consell de Cent el 1327.
Guillem Romeu: Conseller tercer el 1350 i jurat del Consell de
Cent en “lo mal any primer” (1333) juntament amb el ja mencionat
Francesc. Hi ha un Guillem Romeu de la mateixa època i
d’informació confusa que podria ser el mateix personatge, del qual
únicament sabem que era feligrès de Santa Maria i que tenia a una
tal Sança per muller.
Ramon Romeu: Canonge de Barcelona sobre el 1348.
Francisco Romeu (Romeum): Vicecanceller del rei Pere III el
cerimoniós (1336-1387). Un Francisco Romeu apareix com a ciutadà
honrat escollit com a síndic de Barcelona per una reunió que el
rei Joan I celebrà a Tortosa el 1393.
És possible que aquesta
última referència no correspongués al mateix personatge,
sinó al Francesc Romeu que apareixerà seguidament (i que podria
ser fill del que ens ocupa).
Joan Romeu: Personatge de Barcelona, el qual forma part de
la tripulació d’un vaixell de cors el 1390 i és avalador
d’un altre el 1403. El fet que el
personatge en qüestió aparegui com a avalador demostra un gran
potencial econòmic.
Francesc Romeu: Inicia carrera política com a conseller
tercer el 1388 i serà segon el 1399 (primer era Benet Buçot i
tercer en Bernat de Gualbes). També serà conseller segon el 1406
i cònsol del mar el 1404. Apareix en un cens militar davant un possible
conflicte armat amb els francesos. Armat amb totes les armes, és un dels
30 bacinets que defensen el Portal Nou, i té dos arnesos. Les armes marcaven la categoria social. En conseqüència, els personatges
d’aquest cens que apareixen amb totes les armes pertanyen a la mà
major. En la relació dels 30 bacinets del Portal Nou hi apareixen molts
dels altres cognoms de
l’oligarquia com Dusai, Conomines, Serra, Marquet, Gualbes o
Buçot. En aquest cens també hi apareixen dues dones del llinatge
(les dones apareixen en el cens perquè normalment són
vídues caps de família que poden proporcionar un home armat en
cas de conflicte). Aquestes són:
Franch Romeu (vídua) / Madona de P. Romeu (amb
el marit absent)
Altres Romeu relacionats en el cens:
A. Romeu, mestre d’aixa: va armat amb llança i pavès (escut) / Antoni
Romeu amb ballesta / Bernat Romeu amb llança i pavès /
Francesc Romeu, sastre, amb llança i pavès / Francesc
Romeu amb ballesta / Ramon Romeu amb ballesta / Macià
Romeu, flequer, amb llança i pavès / P. Romeu (Pere),
corredor (intermediari en operacions mercantils), ballesta / P. Romeu,
corredor, amb llança i pavès
|
|
|
|
Pere Romeu (segon a l’esquerra) en
la portada del llibre Usatges de Barcelona de Jaume Marquilles (dibuix de Bernat
Martorell) |
Una de les miniatures de l’interior del llibre amb els consellers
flanquejats per Marquilles i el rei Alfons |
Segle XV
Monich Romeu: Inicia carrera el 1407 com a conseller
d’obres (segon) juntament amb M. Oliver i tornarà a ocupar el
mateix càrrec (aquest cop com a primer) el 1417. Apart dels 5 consellers s’escollia a 2 consellers d’obres i
a 2 cònsols del mar cada any, i també una sèrie de
càrrecs administratius municipals com el de mostassaf, guarda de les
monedes, administrador del pes de la farina o administrador del pont de Sant Boi.
Pere Romeu (P. Romeu): Inicia carrera el 1419 en què
serà conseller segon d’obres. 1422 administrador de la casa del
pes de la farina. 1428 és escollit com a cònsol del mar en
substitució de Francesc de Conomines, que havia causat baixa per
defunció.
Pere Romeu: Conseller quart el 1430 i segon el 1448 (amb
Bernat Sapila com a primer). El 1436 guarda de les monedes, 1437 cònsol del mar, 1446 i 1451
tauler de la taula del canvi. En el Comentaris dels Usatges de Barcelona de
Jaume Marquilles hi apareix una coneguda miniatura amb la imatge de Pere
Romeu i els altres consellers de l’any 1448 (tal com correspondria per
precedència protocol·lària és el segon per
l’esquerra, al costat de Bernat Sapila que està rebent el llibre
de mans del seu autor). Aquest Pere Romeu podria tractar-se de
l’anterior però si seguim a Duran i Sanpere haurem de creure que
són dues identitats diferents (potser pare i fill), ja que aquest autor
ens diu que el conseller quart de l’any 1430 havia començat a
intervenir en el govern de la ciutat en aquest any i amb aquest càrrec.
És possible, però, que Sanpere faci referència
únicament als càrrecs de consellers, obviant els càrrecs
administratius precedents com el de conseller d’obres o administrador del
pes de la farina.
P. Romeu (Pere Romeu): Tintorer, 1425 administrador de l’Hospital de P. des
Vilar juntament amb Joan Nadal (notari). En
aquest cas trobem en l’administració, en un càrrec
secundari, un Romeu d’un estament inferior (menestrals).
Guillem Romeu: El 1421 inicia carrera política com a
conseller quart, el 1424 serà cònsol del mar (primer), 1425
conseller tercer, 1428 conseller segon (essent conseller en cap el
cèlebre Joan Fiveller), el 1430 serà guarda de les monedes
(segon), 1431 és escollit com un dels 6 síndics de Barcelona per
les Corts de la mateixa ciutat, 1433 guarda de les monedes (primer), 1434
assoleix la conselleria en cap. Personatge
d’extensa i rellevant trajectòria política. Sabem que tenia
un fill de nom Guillem (molt probablement el que esdevindrà conseller en
cap del 1460).
Joan Romeu: El 1438 obrer segon i administrador del pont de
Sant Boi. Hi ha moltes referències
a un Joan Romeu de mitjans de segle
XV que destaca per la seva enorme riquesa i que probablement es tracta del
mateix personatge, a pesar que només intervé en política
en aquest any 38. Probablement és el Joan Romeu la vídua del qual
va ser segrestada per Pere de Castellbell (un donzell que ambicionava la gran
riquesa de la dona) el 1457, episodi històric força conegut i
relatat en les cròniques de l’època i que provocà
una dura resposta del veguer de Barcelona contra aquest personatge.
Baltasar Romeu: Cavaller ciutadà de Barcelona. Seria un
home d’armes d’enorme rellevància i pròxim al rei com
proven referències dels anys 1435 (és presoner dels genovesos en
la Batalla del Mar), 1448 (té l’honor de portar la bandera de la
ciutat pels carrers de Barcelona després d’una victòria
bèl·lica, també ho farà el 1450) i 1479 (és
un dels cavallers que porta el cos difunt del príncep Joan). El 1450
serà segon obrer i administrador del pont de Sant Boi. Figura com a
representant de l’estament militar en les corts de 1454-58. En aquest moment el llinatge fa un nou salt
en l’ascens social amb l’ennobliment (ingrés a la petita
noblesa dels cavallers). Segueix, per tant, la progressió típica
de les nissagues barcelonines de característiques similars. Ens tornem a trobar, però, amb un
dubte d’identitat respecte aquest Baltasar. Tenim referències en
què se l’anomena ciutadà honrat i altres en que és
cavaller. El fet que en tinguem referències des del 1435 fins el 1479
abona la idea que siguin dos individus diferents (potser pare i fill) ja que
difícilment es gaudia de tanta longevitat (la mitjana d’edat a
l’època era d’entorn els 40 anys).
Luis Romeu: Cavaller germà de Baltasar Romeu,
també és en l’estament dels “milites” en les
corts de 1454-58. És un dels notables citat com a present en els actes
protocol·laris de la presa de possessió del veguer Joan Sabastida
l’any 1449. Poca cosa més sabem d’aquest personatge excepte
que vivia a la plaça de Sant Just de Barcelona (cap el 1453).
Gabriel Romeu: Canonge 1448. Desconeixem l’origen.
Guillem Romeu: El 1459 és un dels 4 representants de
l’estament dels ciutadans (també amb el famós conseller
Pere Destorrent) escollits per fer front a un problema de diners. 1460
conseller en cap. El mateix 1460 serà elegit com a síndic de la
ciutat per les Corts Reials de Lleida d’aquell mateix any (la qual cosa
també va provocar un conflicte important, en el qual intervingué
el mateix rei, al produir-se una doble elecció de síndics, 4 de
la Busca i 4 de la Biga. El rei, en conflicte amb l’oligarquia, va
rebutjar als de la Biga. És un dels 6 ambaixadors (un dels dos honrats)
que envià Barcelona per parlar amb el rei Joan sobre la necessitat que
alliberés al seu fill, el príncep Carles. Posteriorment va ser un
dels 12 elegidors dels 5 consellers l’any 1462 i administrador de la
taula de la ciutat el 1470. També sabem que tenia dos fills presos a la
batalla de Santa Coloma de Gramenet el 1471 dels quals desconeixem els noms. Hi
ha una referència del 1446 en què se’l cita per la seva
enorme fortuna. En aquest moment arribem
al punt àlgid del llinatge, amb màxima influència
política i econòmica, i inclús amb una part de la
família ja integrada en la petita noblesa. És clar que
s’havia convertit en una de les famílies més importants de
la ciutat (i, per extensió, podríem dir també del
Principat). Respecte el personatge en qüestió, va tenir un paper
rellevant durant la guerra civil catalana. Va ser conseller de la
“Busca” (partit reformador), però ho va ser obligat per
Galceran de Requesens (governador), ja que en realitat pertanyia al partit
oligàrquic (“Biga”). En els fets polítics relatats en
l’Antich Dietari en els quals ell participa com a màxima
autoritat municipal es demostra la tensió del clima
pre-bèl·lic. D’acord
amb l’autora Carme Batlle, quan
va assolir la conselleria en cap va tornar a instaurar una pràctica
habitual d’abans de la Busca consistent en les reunions a casa seva dels principals
consellers per prendre les decisions importants.
Pere Romeu:
Només sabem que era fill de l’anterior i que es va casar amb una
filla d’una família de menestrals de la ciutat.
|
|
|
( Barcelona en el període baix
medieval ) |
Segle XVI
Rafael Romeu: Va ser jurat del Consell de Cent els anys 1478,
1481 i 1487. El 1505 conseller en cap (escollit
ja amb el mètode de la insaculació). La seva conselleria
pertanyia al corrent oposicionista, enfront del partit destorrentista.
Josep Romeu: És un dels ciutadans honrats de Barcelona
que rep les prerrogatives de l’Ordre Eqüestre (pel rei Ferran el
catòlic) pels serveis fets a la Corona en tots els temps, l’any
1510. Aquest acte implica
l’ingrés del personatge en qüestió a la categoria de
cavaller (molts altres llinatges propis de l’oligarquia barcelonina
s’integren a l’estament superior amb aquest acte, com els de
Gualbes).
Jaume Romeu: Ciutadà honrat que el 1530 serà
escollit per insaculació com a jutge de la taula de la ciutat de
Barcelona.
Francesc Romeu: L’any 1530 és escollit advocat de
la Diputació del General. És doctor en lleis i ciutadà de
Barcelona. A partir d’aquest moment
i durant un segle el llinatge sembla perdre tota rellevància en els
òrgans de Govern. Els següents personatges del segle XVII esmentats
a continuació són també barcelonins i honrats, però
després d’un interval de temps tant ampli, no podem afirmar amb
certesa que corresponguin a la mateixa nissaga.
Segle XVII
Ramon Romeu: Veguer de la ciutat el 1634. Serà pres
pel lloctinent i capità general de Catalunya “per çertes
causes y raons”. El ciutadà honrat Ramon Romeu exercirà
diverses vegades d’ambaixador dels consellers de Barcelona per assumptes
polítics o protocol·laris amb els virreis o altres autoritats, a
partir del 1637. El 1641 conseller segon el primer any que s’amplia el número
de consellers de 5 a 6. En el fet històric de la detenció de
Francesc de Tamarit, és un dels ambaixadors que enviarà la ciutat
per dirimir l’assumpte.
Jerònim Romeu: És un dels capitans d’una de les 5
companyies que enviarà Barcelona durant la guerra de secessió el
1642. El 1648 serà nomenat veguer de la ciutat i ho serà com a
mínim fins el 1650. El veiem diverses vegades com a ambaixador de la
ciutat fins el 1663. Potser és el Sr. Romeu al qual es refereix
l’ambaixador Ximenez des de París en una carta al regent
Fontanella el 1652.
“....” Romeu: Cavaller que el 1653 va ser a presència
del Princep Joan per tractar un assumpte del Consell de Cent. No n’hem trobat el nom per
desgràcia.
Josep Romeu de Ferrer: Regent del Consell d’Aragó.
És un dels dos negociadors que enviarà Catalunya pel tractat dels
Pirineus el 1659.
|
|
|
Apèndix: Dietari de l’antic
consell barceloní (1390-1446); Col. documents inèdits. BCN, 1892 Dietari o llibre de
jornades (1411-1484) de Jaume Safont; Pagés editors Dietari de la
diputació del General de Catalunya; Arxiu Corona d’Aragó. BCN, 1974 Jaume I i la municipalitat
de Barcelona; Font
Rius. UB, 1977 La ciutat de Barcelona; Carreras i Candi. Catalunya a l’imperi
dels Àustria;
Joan Lluís Palos. Pagés editors La burgesia mercantil en
España; Molas
Ribalta La crisis social y
económica de Barcelona a mediados del siglo XV; C. Batlle. UB, 1973 Una família
barcelonesa: los Destorrent; C. Batlle. BCN, 1964 La vida y las actividades
de los mercaderes de Barcelona dedicados al comercio marítimo (XIII); C. Batlle. UB Rúbriques; E. G. Bruniquer. Col. documents
inèdits. 1912 Onomàstica
barcelonesa del XIV; F.
Marsà Libro del Consulado del
Mar; A. Campmany. BCN,
1965 Memòries
històriques de Barcelona; A. Campmany. Cambra Oficial de Comerç de BCN Barcelona & Its rulers, 1096-1291; Stephen P. Bensch.
Cambridge Studies La cultura del mercader en
la Barcelona del segle XV; J. Aurell. Ed. Omega El municipi de Barcelona i
els combats pel govern de la ciutat; Joan Roca i Albert La ciudad de Barcelona
durante el reinado de Alfonso el Benigno (1327-1336); Mutgé Vives |
|
|
